Lo Parot, una olivera mil·lenària inoblidable.

Un altra excursió¡¡¡¡¡

Em visitat molts racons bonics de aquest poble, Horta de San Joan,començant per veure lo Parot una olivera de dos mil anys d'història que és immens

La conxi demane permís al amo de la finca

Aquest estiu hem visitat un arbre excepcional. A prop d’Horta de Sant Joan, dins d’una finca privada, que amablement facilita l’entrada, i enmig d’un oliverar, ens apareix un veritable espectacle de la natura. Es tracta de l’olivera anomenada “Lo Parot” que vol dir el pare de tots els arbres ja que simplement és l'arbre més vell de tot el territori. Es tracta d’una olivera mil·lenària declarada arbre monumental el 1990 i que té  1,30 m d’alçada i una volta de canó de 7,45 m.

Quina caloooo¡¡¡¡

Observar aquesta olivera pot tenir el mateix encant històric que contemplar una ermita romànica ja que l’arbre es va plantar, possiblement, al mateix temps que s’aixecaven els murs d’aquests temples. Per tant, es tracta d’un veritable monument natural que ha nodrit moltes generacions d’habitants de la Terra Alta a partir de l’oli que s'ha pogut esprémer de les seves olives.

Quin cansament i calo, que be que estem a la s'ombra....

L’olivera és un dels arbres més longeus de la Mediterrània. Entretenir-se a mirar la recargolada soca ens fa pensar en les tempestes, les ventades, les fredorades i les sequeres que ha suportat aquest arbre al llarg de la seva vida. Malgrat les ferides patides i la buidor de l’interior del seu tronc, “Lo Parot” segueix obrint la seva capçada cap al cel, talment com si ens digues: “segueixo essent aquí, esperant el sol i l’aigua de cada primavera per tornar a començar el meu cicle vital”.

L’oli català és tan bo que, fins i tot, és profeta a Catalunya. I això és tant com dir que no té parangó, ja que agrada als més esnobs. És un oli prioritari gastronòmicament; és per al consum en cru, per amanir ensalades i verdura, per sucar pa amb tomàquet, per menjar-lo sol amb pa, per berenar pa amb oli i sucre o variar-ho amb una mica de sal. Les fregitel·les, és clar, surten més exquisides.

La conxi, els conte la historia de l'olivera “lo parot”.

La determinació de l’edat de les oliveres mitjançant els anells de creixement dels arbres és més problemàtica en les oliveres que en molts altres arbres donat que aquests anells no són gaire distingibles en la fusta de les oliveres, pel funcionament del seu càmbium asimètric i el procés de maduració de la fusta, no segueixen un patró temporal conegut a això s'afegeix el fet que l’olivera pot estar massa torçada. L'edat de les arrels de l'olivera pot ser superior a la del seu tronc.

hummmmm...........que bo aquest oli..

És tan natural el conreu de l’olivera i el consum d’oli en aquest occident del Mediterrani on els pagesos parlen català, que avui mateix encara hi ha unes quantes oliveres mil·lenàries. Van ser plantades perquè altres olius mil·lenaris ja eren a punt de dir prou. I perdien vigor perquè, segurament, les havia plantat algun savi colonitzador grec o fenici, després d’un llarg viatge des del Mediterrani occidental, aleshores habitat per filòsofs, comerciants i mites.